"Com un cup, Déu, com un cup o una civera farcida de baleigs triomfants, com una processó d'il·lusos -d'il·lusos i trists vianants-, es recollirà el meu gaudi i el meu alè dins la mar. Si vols la nit, home, si vols els àlbers florits, si vols els figuerals i les escumes, tanca, tanca tots el fabliols de l'alba i parteix, parteix per aquell camí de pols exultada. Parteix just amb el pal·li de cànem i, als llavis, la puríssima paraula goig. Si vols, home, els altíssims miratges de la nit i els batalls ultrapregons del dia, dansa, dansa i escolta la núbil cançó dels bohemis -els homes de les flautes llargues-. Home, tota tristor ja és teva i ja amb la falç enlaire, silenciosament podràs cridar-ho a les verdíssimes muntanyes. Home, tot el goig, tot el marriment molsut, tots els dies bords, l'amor fètida, la tranquil·la pau del pel·legrí són teus. Així t'ho dic perquè ja tota pedra dansa, tota blancor ja declina com un salm infernal de boira. Si vols la nit, home, digues: Vull el batall de l'alba."
Miquel Bauçà Rosselló
Himne florit inmensament
"D'una banda, sembla que seria millor de saber si un dentista posa bé o no els queixals. No deixar-ho a mans de l'eventualitat. D'altra banda, però, hi ha l'esponerós atractiu de l'atzar: tesi que no cal confirmar. Això em duu a pensar que sempre m'he esmerçat massa volent preveure, cobejant garanties. Per tant, m'haig d'instruir així: si a les sis no tinc dona, sempre podré pelar-me-la. Una instrucció clara, tonificant. També una altra: si no hi ha el Turó de la Fosca, hi haurà el Turó dels Solcs. Cada vegada més, les coses es simplifiquen: si no hi ha allò, hi haurà allò altre, igualment plaent i que produeixi la pessigolla justa a la gorja innervada. I aquesta pessigolla és l'eix del món, com deia aquell savi frare."
Miquel Bauçà Rosselló
Carrer Marsala
SI UNA TARDA ...
Si una tarda
plou la tristesa i lluen sota el baf
les carrosseries dels cotxes, tot creuant
els semàfors, el fang i el fàstic
de la ciutat humida;
si una tarda
un surt cansat de fer feina i plou,
i plou la tristesa i plou tant que els cecs
s'arrufen sota els portals dins la seva ceguesa,
com pot un aguantar els ulls de les nines
boges, els ulls de les nines lletges!
La letargia, la tarda, la pluja, la pena,
l'esfondrament general,
el neguen tant a un, que un s'aferra,
a on sigui, a una cançoneta grisa i d'amor,
brufada d'esperit.
Miquel Bauçà Rosselló
SI UNA TARDA...
(versió revisada)
Si de tard plou la tristesa
i relluu enmig del fab
la pintura dels vehicles,
els semàfors creuant folls
la llordesa, el fang i el fàstic
dels carrers humitejats;
si de tard un surt de feina,
atuït, malmès, i plou,
i plou tant que els cecs s'arrufen
als portals darrera els ulls,
com pot un l'aguait permetre
d'una nina boja, hostil,
o el mirar de nines lletges!
Letargia, fosca, error,
calfred, pluja, defallença,
general esfondrament,
tant amaren que un s'aferra
al fremir d'una cançó
que se senti de passada.
Miquel Bauçà Rosselló
Una vegada encara
Una vegada encara, anit, torn a pensar
que si no t’haguessis mort com et morires,
jo, a l’estiu, t’hauria recollit
molts feixos de llenya seca per cremar
a l’hivern a la foganya i perquè tu
poguessis adormir-te vora la flama. Aleshores,
els teus somnis haurien fuit per camins de tendresa
i s’haurien omplert de petites illes de felicitat,
petites illes contra la meva trista adolescència.
Per Santa Margarida hauríem anat a la fira del poble,
i després hauríem anat a veure el mar.
Quan la vellesa t’hagués acalat,
jo mateix t’hauria fet un gaiato d’ullastre,
i els verderols haurien xiulat enmig de les roselles.
Jo hauria duit uns calçons apedaçats i descolorits,
i un capell de palla m’hauria tapat un poc els ulls.
Quan les figueres que estan devora el camí
haguessin començat a deixar caure les fulles,
jo mateix hauria preparat un poc de terra per tapar-nos
a tots dos, si no t’haguessis anat fent aquella rialla de morta.
Miquel Bauçà Rosselló
No hay comentarios:
Publicar un comentario