"El futuro del catalán como lengua será el que nosotros hagamos."
Jordi-Pere Cerdá
Els llosats
Els llosats tenen cares,
tenen cares que diuen,
parlant baix, moltes coses
per a aquell qui se’ls mira.
No obstant, sembla tan poc
quatre murs, una llosa
i dos pams de paret
a apuntalar una porta
d’on s’escapa un alè
de vida arraconada
al fogar del bressol,
i al braser enllaçada.
L’escalfor de la llar
esblavissa la llosa,
com si els ulls dels infants
miressin pel seu rostre.
Si es colra, ran de galta,
de rovell el somriure,
al pas del vent del nord,
és que hi romanen bèsties:
la ferum de l’ovella
callada en el silenci,
i aquell caliu que tira
el xai vora la feda.
Els teulats de la plana
maduren amb la fruita;
a la plana cerdana
els nostres s’entrelluquen
fins a ser una claror
que desvetlla, tan íntima,
una vida pregona
en son cor de formiga;
una vida lligada
a l’arrel de la terra,
i a la fontana pròxima
i a la neu de la serra.
Jordi Pere Cerdà seudónimo de Antoni Cayrol
"Mi padre era hombre del campestre. Del campestre y del mundo ganadero. Su reino era el término, su armada, los perros, su bien, el rebaño, su lugar preferido, mercados y ferias."
Jordi-Pere Cerdà
Rosenberg
"Quan juny floreix l'alba estiuenca,
que el sol grisenc desfà d'un núvol
pètals de pluja, com plata fosa,
dues roses esclaten al sol de la mort,
totes roges.
El món, que un raig de sol sosté dins l'aire,
com una dàlia de vellut que al cap del seu branquill
fremeix de dol, com si un alè cremat
clivellés amb vent de follia la promesa esperada
d'una alba nova.
Roses de cendra,
oh roses
copsant en su redó
la major valor
d'ésser;
testimonis perfectes de vostra vida.
Dinou de juny.
Se'ns ha fet pesant aquest dia.
La dàlia del món ha rodat més lentament
sobre la via-angoixa
fins a la sacsada elèctrica
que ha partit irremeiablement el vel del temple.
Consumat
sobre el silenci, la por, l'espiga de la follia
agegantant sos buildings de ciment
i el gra de les finestres
obertes sus el vent.
Manicomi
en forma de cuixa,
el sexe dels teus canons ja es desfà
en una bossa
on la mort s'atomitza.
Manicomi
amb parets negres de diaris,
emmirallant el dia negre
a voluntat.
En nom vostre, Rosenberg,
no maleiré el vostre país:
Whitman hi pressentí la llibertat de l'home.
En nom vostre
no maleiré aquell país,
el vostre,
sinó la follia
grillada en el xòrrec
de la primera sang negra
parionant la vostra.
Roses de juny
clares com l'aigua,
endurides al foc d'una innocència cridada mil vegades lligades per l'eco amb milions de nosaltres,
i aquell gra que heu sembrat en nostres cors ferits,
complir l'amor, complir la vida,
fins a morir.
Oh Rosenberg, Roses de juny, Roses d'amor
carbonitzades.
En la cendra vermella del vostre cos,
ardent cremadura,
l'assassí ha deixat la mà;
li sabem el nom
per a venjar-vos.
Jordi-Pere Cerdá
“Si hubiera aceptado vivir de espaldas a la pared, quiero decir de espaldas a la frontera, como quería la mentalidad que me rodeaba, la mentalidad que comandaba la sociedad en la que entré al nacer en el mundo, los colores habrían sido diferentes. ¡Bien sencillamente, habrían sido otros!”
Jordi-Pere Cerdá
Tenía fusil,
ahora tiene bastón;
era guerrillero
y se ha hecho pastor;
tenía una casa,
y ahora no tiene nada;
canta su vida
y su fe.
Jordi-Pere Cerdá
El pastor andaluz
Y tú, país, en la guarida de este canchal de rocas,
No ignoras que termina una vida,
Que otra se levanta como un nuevo Canigó,
Con la nieve pura de la clina,
Y una estela roja que reluce
Como una espiga de formento
Por el camino de nuestro afán .
Jordi-Pere Cerdá
No hay comentarios:
Publicar un comentario