Salvador Company

"Dicho de otro modo: no existe el fondo sin las formas y viceversa. Y la elección de una forma narrativa determina el fondo, es una elección moral y una elección política. Según el punto de vista a través del cual explicas un hecho, ya le estás dando un sesgo. Después, el tono que tú aplicas, el tipo de discurso, puede dar como resultado un acto heroico o un acto vandálico. Estás contando lo mismo pero de maneras diferentes."

Salvador Company

"La primera vegada que et vaig mirar amb desig fou a Benborser. Tenies setze anys, Sara, i jo trenta-sis. Ta mare i tu eixíeu de ca la cosina de ton pare quan vaig girar la cantonada del carrer de la Gamba cap a la plaça de l'Església. No vaig poder evitar el record d'aquella carta on ton pare conta com va veure per primera vegada ta mare, a qui tantes voltes havia vist tornar per aquell mateix carrer —el de la Font— amb la mare d'ella i la roba que acabaven de rentar al Safareig. Era també aquesta —com la de ton pare amb ta mare— la primera vegada que et veia; la primera vegada que no veia en tu, en el teu posat de xiqueta seriosa, la filla d'un gran amic mort. Jo en tenia trenta-sis i tu una seriositat com de viuda alegre i inconscient quan ta mare et va dir si ja no et recordaves de mi, si no em feies un bes. En posar la galta dreta vaig veure el campanar tap de bassa i marronós, que el mig somriure astut del Sant Antoni de la plaça beneïa amb l'índex alçat, mentre sentia els teus llavis plens afonar-se'm dins del pit i els acaronava amb els dits de la imaginació. Tot seguit, les vores dels nostres llavis es trobaren a l'atzar: en girar la cara per a oferir-nos l'altra galta, com a bons cristians, vaig veure als teus ulls verds que t'estaves amagant una rialla, però no era de vergonya per la situació, inesperada i violenta, vaig pensar en acabat, sinó perquè sabies que m'enlluernaria aquell sol, tan roig i intens, que hi havia darrere teu."

Salvador Company

Voleriana