Domènec Guansé

"Els fanalets de paper teixien sobre els caps dels balladors un sota-cel de resplendors virolades que ofuscaven la claror de la lluna. Més enllà s'estenia una zona blavosa on mar, cel i vaixell es confonien. En dirigir-hi distretament la mirada, Claudi percebé la silueta d’una dama decantada damunt la barana de babord. Giravoltant, arribà a l’extrem de la pista. Somrigué convençut que la dama l'estaria contemplant tal com altres vegades. La dama podria oferir-li una aventura que arrodoniria el seu viatge. Sinó que l’aventura el privaria de seguir papallonejant entre les noies. I Claudi les adorava. Llur amor lleuger, sovint esquiu, el complaïa més que el d'aqueixes dames que, per fer-se interessants, conten una història. Ell volia una noia sense història. La història la començarien plegats com si, amb anterioritat, no hi hagués hagut cap història i ells constituïssin l'alba del món. Fins aleshores almenys, era al costat de les noies que havia viscut els moments més deliciosos de la vida."

Domènec Guansé

La pluja d'or