Carles Miralles Solà

"Els meus poemes són vida."

Carles Miralles Solà

I l’escultor va obrar

I l’escultor va obrar

una fulla de bronze

com si l’aspra tardor

l’hagués fet caure d’algun arbre,

i el poeta va escriure

que l’escultor l’havia obrat, la fulla,

vegetal i de bronze,

i escultor i poeta

es varen convertir tots dos en arbres.

Pell de cedre i vetes de marbre i venes

del cos, i cuiro treballat

amb paraules que diuen

que es tracta de l’escorça.

Bronze i cuiro, al final,

bronze i cuiro tots dos,

escultor i poeta.

Carles Miralles Solà

La ciutat dels plàtans

(fragmento)

A les fulles del vell plàtan retrobes

els teus ulls. I és que un instant de tendresa

mulla de vegades els ulls cansats

de la vella que t'has fet i que, cada

matí, tan bon punt t'han rentat, amb penes

i treballs s'arrossega lenta a asseure's

sempre a la mateixa butaca i mira

a través del vidre sempre el mateix

tros de branques, maons i arrebossat;

perquè ha vingut la soledat a fer-te

companyia, càlida i sense amor,

des de les fulles mullades del plàtan.

Carles Miralles Solà