Ovidi Montllor

Als intel·lectuals forasters

Quan hem volgut tenir més del que és nostre?

I quina dèria la dels germans d'Estat

de conquerir les quatre coses nostres!

Mediterrània, oneja en català.

I la taronja és mimada en paraules

belles i antigues, i amb el dolç valencià.

Cor d'oliveres i cos mullat de mar

Mallorca és cant de vida en mallorquí.

Seny i senyera, muralla invencible,

mare que cuida els seus fills amb l'exemple.

De Catalunya parle. I en català.

Quan hem volgut tenir mes del que és nostre?

Si forasters, ara són catalans,

ells han vingut. No els hem tret de sa casa.

Ovidi Montllor

Amor infinit (Tarrest nom)

Infinitament lluny de tu,

m'aproparia al bar.

Transportat per l'aroma,

demanaria un got.

Destil·lat, d'aiguardent.

Encendria un cigar

ultramarí i al punt.

Brindaria a la vida.

I ho faria per tu.

Infinitament lluny de tu,

pujaria un cim alt.

Gaudiria la vall.

Respiraria fort.

M'aproparia al cel,

famolenc de la terra.

Intentant la paròdia,

cridaria com Déu.

I ho faria per tu.

Infinitament lluny de tu,

menjaria discret.

Decorosa la fonda.

Esmerat el servei.

Regalat de la música,

aperitiu faria.

Menjaria el millor.

Regalaria al cos.

I ho faria per tu.

Infinitament lluny de tu,

arribaria el vespre.

Aniria al "Bohemi".

Romandria distret.

Xarruparia un líquid.

Ensumaria un sòlid.

Parlaria d'amor.

Fruiria amb dona.

I ho faria per tu.

Infinitament lluny de tu

llogaria un gran cotxe.

Jugaria a les marxes.

Menaria botons.

Sentiria la terra

pensada de catifes.

Estereofònicament

marxaria més lluny.

I ho faria, PER TU!

Infinitament lluny de tu.

Mai no en tindria prou.

Reptaria a la mort.

Jugaria el meu fat.

M'enfangaria el rostre.

M'empassaria el món.

Vomitaria el ventre.

I seria feliç, jo,

infinitament lluny de tu.

Ovidi Montllor

"Diremos palabras con sentido, sin comedias ni mentiras, y cambiaremos armas por abrazos."

Ovidi Montllor

“Gente de mar, de ríos y montañas, Tendrán todo. Y se hablará de vida.”

Ovidi Montllor

“Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense.”

Ovidi Montllor

“Me creerá muerto. Yo no habré muerto. ¡Haré vacaciones!”

Ovidi Montllor

"No olvidaremos las raíces que nos han tocado y son nuestra preferencia: catalanas al modo de Valencia."

Ovidi Montllor

“Y aquí en la tierra cuando nos morimos a los hijos dejamos, con la esperanza de que hagan ellos lo que no hemos hecho.”

Ovidi Montllor

“Ya no nos alimentan muelles, ya queremos el pan entero.”

Ovidi Montllor

"Ya no viviremos con las migajas. Conscientes de la explotación, ¡aprovecharemos la ocasión y tendremos el pan entero!"

Ovidi Montllor