Blai Bonet

Amor

L’aigua dorm, nua, gelada.

El cel, alt, li ha regalat

un gipó blau brodat d’ales.

              L’aigua

vestida i solitària!

Una ovella perduda

          plorava

lluny de la blanca pau

          de llana.

Se mirà dins l’aigua.

Era vidre en somni

la seva ombra d’aire.

La del gipó blau

cobrí el seu cos

           de llana.

L’una begué l’altra,

i ambdues dins una

    belaren...

Blai Bonet

Balada dels organillers

Silenci brescat de sol.

Matí blau de primavera.

Organillers embrunits

venten una polca vella,

a una placeta crismada

amb sol i ombres de palmera.

Ningú no vol un vals blau

i els organillers se’n queixen.

Molent espigues de música

les verdes camises deixen...

El manubri dins un porxe

de caputxines

i flors de carabassera...

Tres organillers tot nus,

obscurament suats,

ploren a la lluna plena...

Blai Bonet

"El callar no calla nunca."

Blai Bonet

"Lo que yo he hecho es convertir en sinónimos creer y sentir."

Blai Bonet Rigo

"Lo revolucionario es darse cuenta de que cada persona tiene la posibilidad de convertirse en un hombre nuevo."

Blai Bonet

Mar adolescent

Hort de llimones i gínjols

i bellveures vora el mar.

 Nacre verd amb ulls de plata,

mar saliner de setze anys.

 Aquest noi, com se revincla

per veure l’horta i el camp!

Canaris de llimonera

volen els seus dits de sal.

-Deixau-me saltar l’arena.

Tallau-me els penyals d’aram,

i els pins d’or que sempre canten,

remulls de llum, inclinats...! 

 Pensar que mai no has de veure,

donzell ardent de pits blaus, 

el plor morat de la vinya

 ni el pes gloriós del blat!

Mai! li va dir, i el seu coll 

tenia clavells de sang,

i els muscles, obscurs, bromera

de nenúfars grocs i blancs...

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

Hortolans, deixau la sínia,

portau llimones al mar...! 

Blai Bonet

Parasceve

Lamentació

No me talleu els brots del meu dolor. 

Deixau-me omplir la boca de donzell. 

Segau-me els cascavells de glòria 

antiga i les flautes collides a dins l'aire. 

Despullau-me la meva pell cremada 

de les fines camises de lli blanc. 

Que resti com un mort estès, 

fet pedra, en llarga quietud dura d'altar. 

No puc parlar, 

que tinc la meva boca 

-urna de sol ponent, flors de safrà-, 

inflada de tant glopejar 

la deixa de l'Amat: blanca lluna del seu cel...

Blai Bonet

"Si la persona sabe que es un caso único, que nunca más habrá nadie como él, lo que haga lo procurará hacer con una pasión impresionante, porque hacer una cosa es importante, pero dejar de hacerla es un crimen, no tiene perdón."

Blai Bonet