"Com lo més ric, com lo primer diamant de la corona que al front de l’Exposició Universal han cenyit les arts, brilla la col·lecció de quadros del malograt Fortuny en nostres sales de pintures. Reproduïts tots pel gravat i la fotografia ¿qui no els reconeix? Mes qui pot imaginar la fascinació que exerceixen los originals si no té idea de son color? Molts anys fa que el nom de Fortuny, com lo d'un geni colossal, no pot pronunciar-se sense obligat sèquit d'elogis pindàrics, sense manifestacions caluroses d'un entusiasme desaforat, i a despit de tals mostres d'admiració casi sempre contraproduents, l'espectador més rebelde a la tirania de les reputacions formades, abaixa el cap davant d'aquesta. En va es dirà pel pintor reusense que li falten grans concepcions,i que mai desplegàen esferes superiors les ales de son geni; Fortuny, com dibuixant i colorista, no té rival i sa paleta ha sorprès meravellosos efectes, desesperació dels seus imitadors, encant dels que l'admiren, i que busquen debades fora d'ell. Ses figures traçades amb tal espontaneïtat i fermesa de línea palpitant, flexible i enèrgica, com lo nervi humà; la riquesa de sos colors, brillants i disfumats a un temps com la naturalesaels mostra: la poesia singular de sos llunys i sombres, del vapor lluminós que banya suaument ses composicions, la ideal, indefinible bellesa que sap comunicar als objectes materials, desconeguda abans d'ell, descobreixen una organisació superior, verament original, com totes les dignes de tal dictat.
La col·lecció és rica i pot dir-se completa. Poden estudiar-se en ella les èpoques diferents del pinzell del mestre; temptejant primer i pintant de records, i amb ressabis d'imitador; segur i original després, creant escola; ambiciós i frenètic més tard, en busca del nosequé, somni i escull dels grans artistes."
Josep Yxart i de Moragas (o Josep Ixart i de Moragues)
La descoberta de la gran ciutat: París
"El primer rayo de la aurora chispea en los matizados vidrios del rosetón y lo convierte en inmensa rueda de fuego: el último fulgor del ocaso lame muriendo la enmohecida veleta."
Josep Yxart
"El sol lo es todo, lo anega todo, centellea en todas partes: un sol de zona tórrida sobre un paisaje de lujuriosa vegetación que sólo deja al descubierto la cinta blanca que va derechamente de Reus a Tarragona."
Josep Yxart
"La lengua, que es el alma de todo pueblo, tiene cualidades en consonancia con lo hasta aquí descrito: concisa, energica, desnuda de ampulosidades, escasa en metaforas, que, si existen en boca de las clases populares, son más gráficas que brillantes y pintorescas."
Josep Yxart
"Lo barco que semblava una closca s'engrandeix, i sentats en la popa veiem els mariners sopant mentres fan via, i arriben a l'orella sos renecs i ses converses."
Josep Yxart
Lo núvol me'ls tapa
quan vaig caminant...
altres espectacles
tinc al meu davant;
de tot Barcelona
l'alegre brogit,
fanals en renglera
la Rambla a la nit
Josep Yxart
"Quien ha escrito [...] me comprenderá. Se arbola la imaginación; luce una idea; una vibración nerviosa; una preocupación especial os conmueve; aparecen a veces algunas frases [...] «Tome la pluma y empiece... ¿Sí?. Entonces todo son apuros»."
Josep Yxart
No hay comentarios:
Publicar un comentario