Dins d’un parador posades
Dins d’un parador poseades
unes sabates magnifiques.
Mieru-me, -al públic-, mireu-me!
pareixia que li dien.
Passà un vanitós prou tonto,
i al vore-les tan boniques,
Vull, –se figué-, que mes plantes
eixes sabates calsiguin!
Entrà en la sabateria,
pagà lo que lo exigiren,
i d’allí isqué fet un héroe
molt campante, dient: -Dómine!
Amunt i avall tconades
pegant ja anava alguns dies,
mes quant manco ell s’ho pensava
totes se li descosiren.
I aquell que als seus peus les vea
ahir orgullós com un prínsip,
hui, amostrant els dits, les mira
que en les barbes se li riuen.
Mai per empinat que es veja
ningú a so pròxim humille,
perqué ve un dia en qué a l’’home…
les sabates se li riuen.
Constantí Llombart
"Gracias a mis dejadas composiciones poéticas, mis artículos políticos y mi especialísima posición social, logré conquistar cierta popularidad, sobre todo en las clases obreras."
Carmel Navarro y Llombart Sastre más conocido por su pseudónimo Constantí Llombart
No hay comentarios:
Publicar un comentario