Clara Queraltó

"Quan no saps on has nascut i ni tan sols saps qui és la teva mare, pots inventar-te qualsevol història i mirar de creure-te-la. Si l’expliques unes quantes vegades a gent diferent ja és com si fos mig veritat. N’has de tenir els detalls exactes, encara que no els diguis, només per si te’ls pregunten. Has d’imaginar-la moltes vegades, recordar-la per a tu, veure-la.

Ella ha inventat un relat preciós sobre el seu naixement. Com que es diu Maria del Mar i va néixer al mes de juny imagina que la seva mare va començar a parir-la a la platja. Va sortir de l’aigua i els rajolins de sang li queien entre les cames. Ningú se’n va poder adonar però a l’aigua hi havia una miqueta de sang, una miqueta d’ella que volia néixer dins l’aigua del mar. Per això té aquesta necessitat de tenir-lo sempre a prop.

Té seixanta-dos anys i la pell i els ulls endurits, de la gent a qui la vida no l’hi ha posat fàcil. Quan neda al mar li sembla que totes les arrugues i les pigues de la cara li cauen i en surt amb la pell fina i el cervell descansat. A l’estiu no li agrada anar-hi a les hores que hi ha tanta gent. Les multituds la fan marejar. Hi va a la tarda, a quarts de set, i es banya una estona. Li agrada sentir l’aire de la tarda i la pell fresca i esborronada. A l’hivern hi passeja molt sovint. S’asseu a mirar com brilla i a remenar la sorra amb les mans. Quan no fa fred es descalça i hi posa els peus per sentir l’aigua gelada, que mai no ho sembla tant. Després, va a casa i es prepara alguna cosa per dinar i sent encara una mica de sorra i de frescor entre els dits dels peus i això li agrada.

El que més li ha costat d’aconseguir és la calma. Sembla mentida, pensa. Una cosa tan senzilla. Però el cert és que a vegades pot ser impossible. Una calma i una pau que no pots fingir per molt que ho vulguis i que no depèn de poder seure tranquil·la tota una tarda davant del mar. És una cosa que li ha costat molt de tenir i que encara li sembla que qualsevol dia se li pot escapar."

Clara Queraltó

El que pensan els altres