Pasqual Asins i Lerma

Crit de vida

Hóra es ya de que vibren les trompetes

I se formen els patris batallóns,

I les cólles de jóvens, desinquetes,

A la Patria netegen de sayóns.

CaL que'l vérb elocuent dels convensuts

Fassa'ls córs flamejar de patriotisme,

I s'ajunten les nóstres multituts

Baix la ensenya del sá valencianisme.

Próu n'hi ha d'humillantes cobardíes;

Cada día les nóves heregies

Impossible nos fan la esclavitut.

Oh, gérmans! Nóstra clásica fieresa

Nos vól fills del honor i l'altivesa...

No escau be l'esclavage, joventud...

Pasqual Asins i Lerma

L'HÓRA DEL SACRIFICI

Alcem-se tots los valencians

pera assaltar los febles murs

on se cobejen los tiráns,

i de la entranya dels villáns

arrancarem los nóstres Furs!

¡Próu de desprécis i ironíes

i d'enervants lamentacións!

Tragam les nòstres energíes

i conquerim ab valentíes

les patries reivindicacións!

¡Que l'hóra gran del heroisme

ya es arribada, joventut!

Si tenim fe i valencianisme

el mònstre vil del centralisme

a nòstres péus será caigut!

Vibren ben fòrtes les trompetes

fent la gran crida espritual,

cuan les hòsts siguen refetes,

flamejará el vèrs dels poetes

sent tot un himne nacional!

¡Anem, germáns, plens d'entusiasme

la creuada justiciera,

a vore caure, folls d'espasme,

als enemics que hus fan sarcasme

fent homenatje a la Senyera!

Pasqual Asins i Lerma

Retorn a la llar

Cada dia al cap-vespre Ella m’espera

presa de dolç anhel

i no sé quina ufana primavera

brilla en sos ulls de cel,

que fa fugir del cos tota fadiga

amb son subtil perfum

i sent-me extranya em sembla que és amiga

aquella clara llum.

Llavors per a mos somnis de poeta

trobe les expresions més eloqüents,

senc que’l viure es concreta

en la ufana dels dies providents

i el futur, sempre en boires, veig s’aclara

en la serenitat

de les roses enceses de sa cara

i el cor enamorat.

Pasqual Asins i Lerma