Parabolanoi

Amo l'aroma

Amo l'aroma d'aquest brot de menta

que duus lligada dintre el teu somrís

fes-me'n penyora tu, minyona esquerpa

com vela nova que troba el garbí.

Les xicres blanques dels pals del telègraf

si ets a la ruta guarden ton camí;

pel brot de menta cap d'elles pledeja-

pledejarien si em veieu sofrir.

Perquè vindria de la boca teva

la posaria al mossec de les dents,

fes-me'n penyora, del teu brot de menta:

jo, per pagar-la, ja em donaria teu.

Joan Salvat-Papasseit

Els que mai no reculen

Fem l’escamot dels que mai no reculen

i sols un bes els pot fer presoners,

fem l’escamot dels qui trenquen les reixes

i no els fa caure sinó un altre bes.

Fem l’escamot dels soldats d’avantguarda:

el primer bes que se’ns doni als primers.

Joan Salvat i Papasseit, más citado como Joan Salvat-Papasseit

"Encara no he escrit mai sense mullar la ploma al cor, esbatanat."

Nada he escrito aún sin mojar la pluma en el corazón, abierto de par en par.

Joan Salvat-Papasseit

"M’estimo els insurgents més que no els conformistes i oprimits."

Joan Salvat-Papasseit

Mester d’amor

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d’amar no comporta mesura.

Deixa’t besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l’amor perdura.

No besis, no, com l’esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada.

Deixa’t besar —sacrifici fervent—

com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l’oreig en ta galta?

Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada —la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa’t besar

i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

Joan Salvat-Papasseit

Nocturn per acordeó

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.

(Vosaltres no sabeu

què és

guardar fusta al moll:

però jo he vist la pluja

a barrals

sobre els bots,

i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;

sota els flandes

i els melis,

sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit

i la volta del cel era una foradada

sense llums als vagons:

i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu

què és

guardar fusta al moll:

però totes les mans de tots els trinxeraires

com una farandola

feien un jurament al redós del meu foc.

I era com un miracle

que estirava les mans que eren balbes.

I en la boira es perdia el trepig.

Vosaltres no sabeu

què és

guardar fusta al moll.

Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells

- que són de tants colors

com la mar sota el sol:

que no li calen veles."

Joan Salvat-Papasseit

Res no és mesquí

Res no és mesquí,

ni cap hora és isarda,

ni és fosca la ventura de la nit.

I la rosada és clara

que el sol surt i s'ullprèn

i té delit del bany:

que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,

i tot ric com el vi i la galta colrada.

I l'onada del mar sempre riu,

Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.

I tot és Primavera:

i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,

perquè els dies no passen;

i no arriba la mort ni si l'heu demanada.

I si l'heu demanada us dissimula un clot

perquè per tornar a néixer necessiteu morir.

I no som mai un plor

sinó un somriure fi

que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,

perquè la cançó canta en cada bri de cosa.

-Avui, demà i ahir

s'esfullarà una rosa:

i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Joan Salvat-Papasseit