Bodegó
Damunt la taula blanca
les fruites verdes
enmig d'un brollador de porcellana
La finestra
oberta a ocells i flaires
Quina onada
ha dut aquestes taronges
a la platja?
El tovalló tot blanc
acull els dits més blancs encara
Ocells i flaires dins
Amb un somriure als ulls
clous la finestra
Albert Ràfols-Casamada
"El color está muy presente en mi poesía, y también la luz, ya que considero que un poema es como un instante de luz."
Albert Ràfols-Casamada
Elegía
Orfes de llum estrictament precisa
quan ja no és l'hivern però encara
la primavera no dibuixa escales
de color a les finestres
no sabria què dir-te si em preguntes
per què els mobles tenen avui
aquest aire tan ple d'indiferència
damunt la taula estenc
un full de paper blanc
esperant que les flors hi projectin
llur ombra
la seva resplendor és massa feble
deixa un polsim només
impalpable
Albert Ràfols-Casamada
Epílogo en forma de palmera
I
El cristal de la ventana (abierta) duplica
la palmera que el aire agita en silencio
Por el tronco sube la voz callada que el cristal
pule en el sueño
Sueño de luz en la clara dimensión de
la tarde dorada
La sangre del poema se hace luz en la cima
de la palmera
Permanece el recuerdo de muchas voces en la
quieta reverberación del cristal
Voces presentes o lejanas como nubes blancas
sobre la palmera
La palmera es perfil puro y estallido de
sorpresa
De un trazo seguro nace y se desborda
Viene de un fondo y se abre en la página
del aire
II
El poema es el trazo que queda en el aire
El trazo de la palmera y la voz de las hojas
El aire mueve el poema
Hay cicatrices de sombra en el tronco:
peldaños hacia la luz
El poema es luz y es sombra: sombra
que avanza hacia la luz
Pasado y presente en el corazón de la palmera
Instante preciso de la palabra
Se alza la voz con la palmera en el silencio
En el cristal de la ventana (abierta) repercute
el canto del aire
Sueña la palmera vuelos de pájaros, alas de ángel
El poema es ala y es vuelo
Instante ardiente, sombra y presencia
Albert Ràfols-Casamada
Escarabat
Escarabat furient
sota núvols de fulles
rebels, empenys, tresor
de pols, a uns horitzons
mesquins el teu destí
sense pietat.
sota núvols de fulles
rebels, empenys, tresor
de pols, a uns horitzons
mesquins el teu destí
sense pietat.
Albert Ràfols-Casamada
Motius de joia
Calaixeres amb sucre per calaixos,
cadires, la sang dels homes,
la veu, els trens roents de velocitat
i ferro, les llargues setmanes,
les lleugeres hores, els besos,
els ulls, la mar sadolla d'escuma,
de gavines, el vent, les xemeneies
de les fàbriques; les grans turbines,
les rescloses, els àlbers, la neu
de passa vacil·lant, els ocells, els estels,
aquest món que sota els nostres peus
oposa la seva existència compacta.
Sento flautes, tabals, cavalls
veig les portes obrir-se, florir-se les roses,
veig els ocells volar sagnants sota d'un sol
ja cert, veig el verd
de les persianes, la lluentor del raïm,
veig trencar-se cadenes de pols,
veig fronts i llavis, i finestres,
sento el cant de l'alosa, el cant del fum,
el cant de la roda damunt el dur
camí, sento el fremir de les ales, el cant
del vi dins el vas, el rumiar de les vaques, de l'herba
el respirar de l'herba.
Albert Ràfols-Casamada
"Salvat-Papasseit y García Lorca me abrieron los ojos a la lírica moderna."
Albert Ràfols-Casamada
"Siempre he escrito poesía, aunque no publiqué mi primer libro en catalán hasta 1976. Me iba bien como pintor y pensaba que era complicado intentar lidiar en dos campos artísticos. Un día, sin embargo, le enseñé mis poemas a Ramón Balasch, editor de Llibres del Mall, y me animó a publicarlos. Después siguieron otros libros y acabaron conviviendo pintura y poesía."
Albert Ràfols-Casamada
"Sigo escribiendo en diatarios porque, para mí, captan el instante. Para mí, son próximos a la poesía, ya que captan el instante. En ellos puedo explicar lo que pienso cuando preparo una pintura y reflexionar sobre el arte en general."
Albert Ràfols-Casamada
No hay comentarios:
Publicar un comentario