Mercè Ibarz

"Era 1968 y yo tenía 14 años, la edad ritual en la que en el pueblo era el momento de empezar a trabajar la tierra. Así había sido para mis padres y para mi hermano. Pero me fui a Lérida y después, al acabar el bachillerato y el preuniversitario a Barcelona. Era una chica, las máquinas ya habían llegado a la agricultura i en casa no me necesitaban, podría seguir estudiando y hacer una carrera. Una carrera."

Mercè Ibarz

“La memòria de les paraules m’atrapa sense remei.”

Mercè Ibarz

"La perspectiva de gènere és cosa de dones i, per extensió, de les persones LGTB (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals, en el cas que no hi considerem també les ‘queer’, que aleshores s’hi ha d’afegir una Q). La percepció creixent de la complexitat del món, resultat i conquesta de tantes lluites i batalles per la llibertat, té aquestes coses, que necessitem més paraules. Com a escriptora i com a periodista cultural no me’n queixo pas, ni com a professora: les paraules són el món. I la gramàtica també, és clar; el seu caràcter històric (tot ho és i, doncs, canviant, que la història és canvi) em permet saboroses converses internàutiques amb el lingüista Jordi Badia, cap d’estil d’aquesta casa.

Una perspectiva de gènere no vol dir parlar només de dones, ni tampoc aplicar en exclusiva allò del desdoblament (‘totes’/’tots’). Més aviat es tracta de fer justícia lingüística, per dir-ho així, de no exercir la violència lingüística. Que això va directament lligat al pensament, a la comprensió dels fets, a la perspectiva conceptual sobre el tema a debat o en qüestió. Sobretot en l’esfera pública (mitjans, escola, institucions), que és així com un idioma s’hauria de fer més i més col·lectiu, més propi del seu temps. Vaja, això em pareix a mi. Com va certificar el filòsof: ‘Els límits del meu llenguatge són els límits del meu pensament.’ Del seu, del meu i del teu."

Mercè Ibarz

El gènere (sexual) del periodisme

"Los que escribimos, necesitamos guardar secretos."

Mercè Ibarz