Violí de vidre
Només la mort podria arrabassar-li
el seu violí que sonava com
si unes mans invisibles tensessin les cordes
amb un arquet màgic. Era una noia japonesa
que tocava com a solista en un quintet de cambra.
Havia viatjat arreu del món.
Aquell dia, enregistrava un disc
de música barroca
i després de fer-se una fotografia
amb un colom a la mà, sobre el pont del Loira,
interpretava més lent que mai
el seu adagio.
Només la mort pogué arrabassar-li
el seu violí que sonava diàfan
com l’aigua.
Isabel Oliva
No hay comentarios:
Publicar un comentario