Salvador Oliva

"Catalunya no tiene arreglo."

Salvador Oliva

La vida ens parla i costa apprendre

la vida ens parla, i costa apprendre,

a aquesta edat, allò que ens diu.

Si el foc es converteix en cendra

i res no brilla ni somriu,

fuig el desig i arriba l’esma

que obre la porta a la desesma,

i tot s’enfonsa en el costum de cada dia, i, en resum:

en lloc de trobar una sortida

per afranquir l’amor, esclau

de l’hàbit que el domina, es cau

en un esplín amoricida.

Aicí va nèixer el desencant

de l’Amaranta i en Joan.

Salvador Oliva

marees del desig

AIM

Deixem el cos ben lliure, que s'avingui

a deixar-se emportar per la bondat

maliciosa dels afectes, fem-lo

l'esclau amable de les passions,

que neixen i s'encenen justament

dins l'ànima mateixa; que esdevingui

obstinat i submís, com un amant 

que ha gosat oblidar-se i simplement

desitja la bellesa d'altres cossos.

Salvador Oliva

Retalls de sastre

(fragmento)

"Nascuts al mig de la misèria del temps

d'aquest país vençut, no ens feia estrany

de veure traspuar la por per les parets

de l'internat salesià. Hi veig els ulls

irats i vigilants dels sàdics tonsurats;

en recordo els terrors filtrant-se per la pell,

amenaçant l'imaginar dels nostres jocs,

i aquells pàl•lids colors sota el cel desolat

del nostre prematur hivern.

Aquella tirania de les bèsties

consagrants consagrava en tots nosaltres

tot el temor d'un país devastat.

I els seus sermons, ¿com podíem saber

si nodrien o no, furtivament,

les nostres conspiracions futures?

Les llàgrimes vessades en el terror nocturn

sobre el coixí, que eien lliscar els somnis

cap al no-res, ¿quins fruits poden haver donat?

Nascuts al mig de la misèria del temps,

dissentíem tan poc com els cadells malalts.

Un dia un amic meu em va venir plorant;

li havien donat cops amb una clau de ferro,

i el vaig portar a la font del pati interior,

i li vaig eixugar amb el mocador

un fil de sang que li baixava

per darrere l'orella.

Ara ja entenc que, pels nostres nou anys,

era un petit reflex -només insinuat-

d'aquella guerra de quinze anys abans;

però més desigual que la dels nostres pares;

les norts eren més lentes; els combats més ocults;

les ferides, molt més dissimulades,

i els resultats molt més imprevisibles.

D'aquesta guerra, no en parlava cap diari,

l'anàvem suportant, com presoners sense armes,

sense drets, sense mots per defensar-nos.

("Pare, no perdoneu les nostres culpes,

perquè nosaltres no podrem perdonar mai

aquells nostres deutors".) 

Salvador Oliva