Montse Barderi

"Escribo para sostener la vida, para sostener mi existencia. Sin escribir habría una parte muy importante de mí que quedaría muerta. No sé vivir sin escribir, sin amor, sin el mar, no sé vivir sin mis amigos..., sin escribir, una parte de mí quedaría muerta, mi vida tiene sentido si escribo."

Montse Barderi

"Lo más importante a la hora de escribir es ir donde más te duele."

Montse Barderi

"Res de nou sota el sol. Ni el virus em resulta nou, simplement em fa estar a casa, on estic gairebé sempre. Tot plegat em permet practicar desinhibidament l’actitud antisocial que tan bé he exercitat tota la vida.

Com vaig conquistar la meva ex? Segurament perquè era cantautora, i la meva sensibilitat i aparent bondat li eren més rellevants que el meu físic. I perquè ella també necessitava ser vista, ser mirada de més a prop, traspassant la pell per arribar allà on el múscul es desfà en paraules. També havia patit assetjament escolar. Era una noia panotxa, amb ulleres i de cara tirant a atònita delirant amb la pell massa clara. Atònita delirant és correcte, d’aquelles que estan callades i de cop tenen una idea i s’esveren, i vociferen i parlen amb una octava més alta del que faria falta. I és algú que no escolta.

Ella parla, desmembra lentament un argument, amb mas sa silencis entre les paraules, i quan tanta parsimònia t’altera i hi vols ficar cullerada, ella, sorda i impertèrrita, continua exactament allà on ho ha deixat sintàcticament uns quants segons enllà. Tantes cançons amb la guitarra i només em va poder dir un maleït «Me n’he d’anar». Però per què hi torno? Ja fa deu anys, de tot això.

De fet, jo també faig el mateix, m’avorreixo tant parlant amb algú que poso la directa i declamo arengues i filípiques, en to baix, en to circumstancial, però vaig per lliure, penso sol i en veu alta. És el que esperen de mi, sentir-me parlar com a la televisió i a la ràdio. Xerro de la situació del món fent un cafè en companyia de qui no he pogut evitar. De tant en tant, però, l’altre vol dir alguna cosa, i aleshores he d’aturar-me. Soc atent, em fotria molt que diguessin que no escolto, però no puc evitar un gest, pràcticament inapreciable, de cansament, de solemne avorriment, d’un nou déjà-vu, d’experiència reduïble a esquema. Tot dit, tot sabut, tot repetit, cap novetat sota el sol."

Montse Barderi

La vida autèntica

"Siempre escribo cartas de amor, muy sentidas, de tres o cuatro páginas, aunque sean a amigos. Es una manera de explicar cosas de mí misma para que me comprendan mejor."

Montse Barderi

"Vivíamos en un mundo donde era más fácil amar los libros, porque los programas de televisión hacían apología a la cultura, encontrarte un libro eran horas de distracción, ahora los niños que entran a la biblioteca se van directos al ordenador."

Montse Barderi