Veig on anem
Veig la negror del dany mullant l’agravi
amb tenaç persitència, veig el raig
fent senyals dins la nit a ple migdia;
juntar-se fúries i odis colossals.
Terra nadiua i terra estranya
veig afonar-se dins la sang;
orfes a manta emboirant la joia,
enfosquint la tonada de la fam.
Al cru i al nu veig la cobdícia,
sa evidencia maligna, el perllongat
abús pactant ganàncies perilloses
a espatlles de qui sua famejant.
Veig el delicte sens condemna,
l’ofensa sens defensa, el dol pujant
costeres i tristures, i l’angoixa,
asclar-se contra el tràfec terrenal.
Veig on anem; l’onada que empenteja,
el ramatge eixugant-se, el fruit vessant,
l’amor perdut, a tomballons les mares
sens un racó de pau per a plorar.
Matilde González Palau
No hay comentarios:
Publicar un comentario