Maria Garganté

"Atacar la bombolla d’il·lusió i felicitat que representen els mercats nadalencs és atacar directament el cor de la població, ni que sigui el d’una occidentalitat gastada que s’aferra a unes maneres de fer; és encertar aquell centre neuràlgic on saps que faràs més mal. També hi ha els preludis que foren i no seran mai més, com el so dels serrells a les garlandes que guarnien la plaça —abans que fossin de plàstic—; anar a buscar molsa per fer el pessebre —abans que es prohibís anarne a buscar— o savines pel «dia de la palma» —abans que també es prohibís collir-ne.

Finalment, també és festiu el preludi de vestir-se per a una ocasió especial; agençar una taula i un espai, ambientant-lo amb la llum precisa per passar a l’estadi immediatament preliminar a la celebració, que és el de «l’espera». És preludi aquell punt de tensió joiosa, en primera instància, i que pot anar derivant cap al nerviosisme, l’angoixa i la tristesa si es perllonga en excés, de manera que tot plegat acabi en una celebració truncada. Com el «suspens» que emana de les pintures de Marcel Rieder, on quasi sempre surt una dona que espera, dreta, al costat d’una taula parada mentre mira per la finestra. S’ha fet fosc i imaginem l’escena on arriba alguna música llunyana i s’intueixen uns focs d’artifici a l’altra banda de la badia. A la festa com a

la vida: esperar i esperar."

Maria Garganté

Santificaràs les festes