Joan-Daniel Bezsonoff

"La barona mai no havia conegut la felicitat, la voluptat. Sosnowski ho va pressentir. Va anar al gra com el més bast dels hússars. Per les galeries del vell castell, va seguir-la fins als lavabos i, mentre ella es componia, la va envestir. Com un ase, sense contemplacions. El joc degué agradar a la ingènua. Embasardida que els poguessin enxampar, vergonyosa, excitada per l’originalitat de la situació, afalagada per l’ardor del jove capità, tan guapo, va accedir a l’èxtasi per primera vegada.

Durant un parell de mesos, Sosnowski no va saber com es desempallegaria de la pallaga empapada de sexe. Es demanava, neguitós, com havia pogut desprendre’s tanta sensualitat de la barona Krystyna, aquella nit. Sosnowski hi anava al jaç a contracor, a contracorrent, a contraamor. Ara li veia les rufes que li menjaven la cara, el coll, les mans i els braços. Li feien fàstic i l’excitaven a l’encop els seus sacsons, el pompill de les anques. La barona l’obsequiava tothora. El jove oficial, aclaparat pels deutes, acceptava els seus diners. Ell valia més, ho sabia, però la dissort l’havia envescat."

Joan-Daniel Bezsonoff

La ballarina de Berlín