Roc Casagran

Tot va bé (i és de nit)

De vegades és de nit i el món actua

com ha d’actuar el món. Passen pocs cotxes,

la nevera rumia, el cel és fosc,

els fanals il•luminen perquè sí,Catrin Welz-Stein

un vell s’ofega, hi ha metges que fan guàrdia,

Romeo somia trist en Julieta,

estudiants mediocres estudien

a darrera hora, passa el camió

d’escombriaires verds, tanquen els bars,

dos exdesconeguts copulen àvids,

les rates es parteixen les deixalles,

un dorm en un caixer, un avi s’aixeca

i va a pixar, no hi ha cues al peatge,

bufa un vent fràgil, els despertadors

passen l’estona i fan temps en silenci,

la lluna curra, hi ha roba als terrats

i una tele apagada al menjador.

De vegades és de nit i el món actua

com ha d’actuar el món. I jo no dormo.

Jo t’imagino de totes les formes

que es pot imaginar si s’imagina.

Covards, porucs, gallines,

de tres al quarto, botiguers, fenicis,

cagats, estaquirots, massa santets

per si d’allòs, encorbatats, capricis

de la mareta, titelles estrets

de ment i dits, conservadors de vicis

anquilosats, roïns, porta-platets,

foteu el pas, deixeu-vos de suplicis

d’abans-d’ahir, caram, moveu el cos,

sortiu de sota l’arbre amb alegria,

que us toqui el sol fins dins del moll de l’os

i us besi els peus el riu de la utopia.

No feu com jo, que estic aquí reclòs

i sols em moc en murs de poesia. 

Roc Casagran